Resumen de Ensenyar a escriure per aprendre a la universitat
En aquesta recerca hem desenvolupat i avaluat una intervenció que es basa en l’ús de l’escriptura com una eina epistèmica que permet aprendre un contingut disciplinar gràcies al guiatge i la revisió col·laborativa del procés de composició. Per aconseguir aquest objectiu general hem dut a terme dos estudis. En l’estudi 1 es va adoptar un disseny quasi experimental amb l’objectiu d’analitzar i comparar les diferències observades entre el grup participant en la intervenció i el grup control en relació a: a) les exigències del text de posicionament, b) la qualitat organitzativa del text i, c) la qualitat final de l’aprenentatge del contingut disciplinar. En l’estudi 2 es va adoptar un disseny interpretatiu-correlacional en el qual vam: a) analitzar l’impacte diferencial dels processos de revisió col·laborativa en l’aprenentatge realitzat i la qualitat final del text; b) establir relacions entre els perfils de revisors i d’escriptors i la qualitat final del text i, c) analitzar el grau de satisfacció amb la intervenció. Els participants en la recerca han estat els estudiants de 3r curs de la Llicenciatura de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna (N=91). La intervenció es va realitzar en el curs 2009-2010 i estava dividida en dos blocs temàtics: característiques del text de posicionament i elaboració i revisió d’un text. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi confirmen el potencial epistèmic de l’escriptura i destaquen la revisió col•laborativa com un mitjà útil per aprendre millor a escriure i com a mitjà per aprendre el contingut d’una disciplina. Els resultats del segon estudi mostren diferències alhora de regular el procés de composició, fet que ha permès establir l’existència de perfils, tant d’escriptors com de revisors, que evidencien diferents estratègies de composició i de revisió i, consegüentment, formes diverses d’encarar els processos de composició. A més, s’han identificat un seguit d’indicadors vinculats al rol dels revisors i escriptors que es poden considerar predictors de la qualitat final del text. A partir dels resultats, s‘ofereixen recomanacions per convertir l’escriptura en una eina epistèmica, i propostes per formar, tant el professorat com els estudiants, en l’ús d’aquesta eina i, més específicament, per ajudar-los a fer un ús eficaç de la revisió col·laborativa.
