Communication in a MUVE: An exploratory case study of teacher interactional devices in Second Life

• Autores: Cristina Palomeque Kovacs
• Directores de la Tesis: Joan Perera Parramon (dir. tes.), Joan-Tomás Pujolá Font (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ana María Gimeno Sanz (presid.), María Vicenta González Argüello (secret.), Dafne Yomar González Chávez (voc.)
• Materias:
  • Lógica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • This study investigates the interactional devices that a teacher used with her students in an English for Specific Puposes (ESP) setting in the Multi-User Virtual Environment (MUVE) of Second Life and how the different modes available in this environment were used to create meaning and communicate effectively with students. Thirteen undergraduate students of Tourism volunteered to take part in additional ESP classes in Second Life throughout an academic year. MUVE communication was analyzed through a multimodal notation system that recorded the verbal and non-verbal participant behavior as well as the interface actions the teacher performed on the program. Analysis of the transcripts revealed that the teacher made use of a range of transactional and interactional discursive strategies to achieve effective communication and create a comfortable learning environment. There were strategies found that were adaptive to the features of the MUVE environment such as visual addressivity, reception checks or channel checks. This study also shows that the teacher made use of interactional modifications such as negotiation strategies or self-repetitions to ensure that students were following as well as to avoid or deal with communication breakdowns. Some of these strategies made use of different communication channels. The teacher also used different channel to provide corrective feedback during the lessons and there was evidence of bimodal corrective feedback. Finally, the analysis of the transcripts also revealed that participants made use of the visual and the verbal mode to create meaning and make communication more effective in this online environment. Este estudio investiga los recursos interaccionales que una profesora utiliza con sus estudiantes en un contexto de enseñanza de inglés para fines específicos en un entorno virtual multiusuario de Second Life y de como los diferentes modos disponibles en Second Life son usados para crear significado y una comunicación efectiva con los estudiantes. Trece estudiantes universitarios del grado de Turismo se ofrecieron voluntariamente para participar en clases de inglés en Second Life durante un curso académico. La comunicación en este mundo virtual se analizó a través de un sistema de anotación en el que se transcribió el comportamiento verbal y no verbal de los participantes, así como también las acciones que llevó a cabo la profesora sobre la interficie del programa. El análisis de las transcripciones muestra que la profesora usó estrategias transaccionales e interaccionales para conseguir una comunicación efectiva y crear un entorno de aprendizaje cómodo. Se encontraron estrategias adaptivas a las características del mundo virtual como adresividad visual, comprobaciones de recepción de un mensaje o comprobaciones de canal. Este estudio también muestra que la profesora utilizó modificaciones interaccionales como estrategias de negociación o repeticiones para asegurarse de que los estudiantes estaban siguiendo la clase, así como también para evitar o arreglar problemas comunicativos. La profesora también usó diferentes canales para dar retroalimentación correctiva en la clase, evidenciándose el uso de retroalimentación correctiva bimodal. En último lugar, el análisis de las transcripciones ilustra que los participantes usaron los modos visual y verbal en la creación de significado, así como para conseguir una comunicación más efectiva en este entorno multimodal. Aquest estudi investiga els recursos interaccionals que una professora utilitza amb els seus estudiants en un context d’ensenyament d’anglès per a finalitats específiques en l’entorn virtual multiusuari de Second Life i de com els diferents modes disponibles en aquest entorn van ser usats per crear significat i una comunicació efectiva amb els estudiants. Tretze estudiants universitaris del grau de Turisme van oferir-se voluntàriament per participar en classes d’anglès a Second Life durant un curs acadèmic. La comunicació en aquest món virtual es va analitzar a través d’un sistema d’anotació en el qual es va transcriure el comportament verbal i no verbal dels participants així com també les accions que feia la professora sobre la interfície del programa. L’anàlisi de les transcripcions mostra que la professora va fer servir estratègies transaccionals i interaccionals per aconseguir una comunicació efectiva i crear un entorn d’aprenentatge còmode. Es van trobar estratègies que es van adaptar a les característiques d’aquest món virtual com l’adressivitat visual, les comprovacions de recepció de missatge o les comprovacions de canal. Aquest estudi també mostra que la professora va fer servir modificacions interaccionals com ara estratègies de negociació o repeticions per assegurar-se que els estudiants estaven seguint la classe així com també per evitar o arreglar problemes comunicatius. Algunes estratègies van fer ús dels diferents canals de comunicació. La professora també va fer servir diversos canals per donar retroalimentació correctiva a les classes, cosa que evidenciava l’ús de retroalimentació correctiva bimodal. En últim lloc, l’anàlisi de les transcripcions il•lustra que els participants van fer servir els modes visual i verbal en la creació de significat i per aconseguir una comunicació més efectiva en aquest entorn multimodal.