Resumen de Influència de la curvatura del conducte radicular i del moviment en la fatiga cíclica dels instruments de sistemes de llima única
Mª Aránzazu Climent Gil
L’objectiu de l’estudi ha sigut avaluar la resistència a la fatiga cíclica de quatres sistemes de llima única en conductes corbats, estudiar la influència del moviment i de l’àrea de la secció transversal. Metodologia. S’utilitzaren un total de 240 llimes noves de 4 sistemes de llima única amb un diàmetre a la punta de 0,25mm: 60 llimes WaveOne Primary (Densply-Maillefer), 60 llimes Reciproc R25 (VDW), 60 llimes OneShape (Micro-Mega) i 60 llimes F360 #25 (Komet Brasseler); que foren dividides de manera aleatòria en 24 grups (ni=10). Prèviament a l’estudi tots els instruments van ser inspeccionats amb un lupa estereomicroscòpica de 16 augments, per a anàlisi morfològic i per descartar qualsevol signe visible de deformació. Per al tests de fatiga cíclica les llimes van ser testades en 12 dispositius metàl·lics específics per a cadascuna de les llimes, i que reproduïen tres curvatures del conducte radicular amb una angle de 60º, 45º i 30º; i amb un radi constant de 5 mm per a totes. El disseny dels dispositius es va realitzar mitjançant uns models en tres dimensions de les quatre llimes amb el programa de disseny assistit per ordinador SolidWorks. Posteriorment, basant-se en el estudis de Cheung i cols. (2007), es dissenyaren els dispositius de test de fatiga cíclica amb tres pivots de 3 mm de diàmetre que es col·locaren exactament per a que cada llima fora testada amb els paràmetres de curvatura descrits anteriorment. Tots el dispositius van ser fabricats en acer inoxidable de la sèrie 300 en un centre de mecanització de 5 eixos. Per a totes les mostres vam usar el motor de WaveOne (Densply-Maillefer) amb els moviments recomanats pels fabricants: alternants o de rotació continua; i també es testaren amb el moviments contraris al recomanats. Es van registrar el TFs (temps fins la fractura en segons), el NCF (nombre de cicles fins la fractura) i la LFF (longitud del fragment fracturat). Per a l’anàlisi de les dades es van utilitzar els test de Kruskal Wallis per a comparar entre grups i el test U de Mann-Whitney per a les comparacions dos a dos. L’estudi de fatiga cíclica es va complementar amb un anàlisi d’elements finits i el càlcul de l’àrea de la secció transversal a 5 mm de la punta de totes les llimes amb fractografies obtingudes amb el MER (microscopi electrònic de rastreig). Resultats. La major residència a la fatiga cíclica en TFs quan les llimes són utilitzades amb els moviments recomanats, són per a la curvatura de 60º la llima R25 (119,7 ± 28,98), la llima WO (102,6 ±32) i la llima F360 (101,1 ±25,74) que no presenten diferències estadísticament significatives. En la curvatura de 45º i en la de 30º els millors resultats de manera estadísticament significativa són per a la llima F360. En canvi, la llima OS ha obtingut la menor resistència a la fatiga cíclica en les tres curvatures. Les llimes utilitzades amb moviments alternants han obtingut una major resistència a la fatiga cíclica en quasi tots els grups. La curvatura més desfavorable ha sigut la de 30º i 5 mm de radi. La llima F360 té la menor àrea de la secció transversal (89.608 µm2) i la major àrea és per a la llima R25 (177588 µm2). Conclusions. Dins de les limitacions del nostre estudi es pot concloure que la llima F360º ha obtingut una bona resistència a la fatiga cíclica. Les llimes WO i R25 han obtingut resultats similars. A radi constant de 5 mm la major tensió es produeix a 60º, s’incrementa a 45º i és major a 30º. I les llimes amb una menor secció transversal presenten major resistència a la fatiga cíclica.
