Resumen de Avaluació de la incidència de la teràpia institucional en l'organització de la personalitat d'adolescents amb trastorns psíquics greus
Andrés Valero Villuendas
La present investigació es va dur a terme al centre Can Rubió dEsparreguera (BCN).
HIPÒTESI: el Programa de Teràpia Institucional (PTI) que se segueix al centre opera algunes modificacions en el funcionament psíquic i relacional dels adolescents que el segueixen.
OBJECTIUS: avaluar els canvis que produeix el PTI en lorganització de la personalitat, en el funcionament relacional, en les estratègies dafrontament de problemes i en els recursos cognitius, i, en segon lloc, cercar la possible relació daquests canvis amb algunes circumstàncies dels subjectes (adolescents en situació de desemparament i amb trastorns psíquics greus).
PROCEDIMENT: shan practicat tres avaluacions: moment inicial, curt termini (8 mesos) i mitjà termini (15 mesos). Les puntuacions obtingudes en el moment inicial shan comparat amb els barems dels respectius tests (barem per a adolescents italians en el cas del Rorschach).
Les puntuacions obtingudes a curt i mitjà terminis shan comparat amb les puntuacions obtingudes en el moment inicial, calculant la significació estadística de les diferències (T de Wilcoxon) i la significació clínica (mètode de Cohen) de les diferències, prenent com a criteri de significació clínica un ES>0,37 (Lipsey).
Shan calculat les tendències (regressions lineals, mètode de mínims quadrats) per a una selecció de 17 índexs i la relació (Spearman) daquestes tendències amb algunes circumstàncies dels subjectes.
INSTRUMENTS: test de Rorschach, YSR,CRI i els subtests de Vocabulari, Semblances i Cubs del WISC-R.
SUBJECTES: 31 en el moment inicial, 25 i 19 a curt i mitjà terminis, respectivament, dambdós sexes, amb diversos tipus de patologia psíquica.
RESULTATS: en el moment inicial: els subjectes presenten nombrosos problemes emocionals i de conducta, predomini de lús d estratègies devitació en lafrontament de problemes, tendència a la dissociació i/o actuació, fallades en la percepció interna i externa, escassos recursos ideacionals i emocionals, nombrosos trastorns del curs i del contingut del pensament, manca dinterès en els altres, passivitat i dependència de lentorn, i dificultats per percebre la convencionalitat social i les normes del grup.
A curt termini: sobserven molt pocs canvis A mitjà termini: sobserven millores en el control i la tolerància a lestrès, lautopercepció., la identificació social, la internalització, lexternalització i en lús de les estratègies daproximació als conflictes, disminució dels trastorns del pensament. Sincrementen la tendència a la passivitat ideacional, la dependència de lentorn i lús de levitació com a estratègia dafrontament. La tendència a la millora presenta una correlació significativa negativa amb el nombre dingressos psiquiàtrics i la seva duració. La tendència a limmobilisme psíquic presenta una correlació significativa negativa amb el suport familiar.
DISCUSSIÓ: la discreció dels resultats pot ser deguda a la presència de molts factors relacionats amb labandonament, la carència i la situació familiar dels subjectes i a labsència de patiment psíquic/raons per canviar, dintrospecció i de confiança en els altres.
CONCLUSIONS: la implantació dun model multimodal és factible i proporciona informació vàlida per a lanàlisi de levolució clínica individual, per a intercanviar-la amb altres professionals, com a indicador de la qualitat del Servei i genera una base de dades estandarditzades que possibilita la investigació. Aquest PTI no està indicat per a subjectes que han fets nombrosos i/o llargs ingressos psiquiàtrics. Ledat, la psicopatologia, la situació familiar, la comorbilitat i les perspectives de futur configuren unes organitzacions de la personalitat cristallitzades i molt difícils de modificar. Lincrement de la passivitat ideacional, de la dependència de lentorn i de levitació com a estratègia dafrontament requereixen que sidentifiquin els elements del propi PTI, de la quotidianitat i de la normativa que regeix el centre que poden contribuir a lincrement daquests factors i introduir les modificacions pertinents en cada un daquests tres àmbits.
" SUMMARY:
OBJECTIVE: To evaluate the impact of an institutional therapy programme on adolescents (aged between 12 and 18 years, both sexes) personality, relationships, and coping strategies suffering severe mental disorders and coming from broken families.
PROCEDURE: Three evaluations were carried out. At income (n=31), after 8 (n=25) and 15 months (n=19). Participants were evaluated with the Rorschach test, YSR, CRI, and WISC-R. Income scores bring information about kind, degree, and variety of mental dysfunctions. Scores obtained after 8 and 15 months were compared with income ones in order to explore statistically (Wilcoxon) and clinically significant differences (Cohen; ES>0.37 Lipsey). A total of 17 indices were calculated (minimum least squares regression) and their correlation (Spearman) with some other variables of participants were explored.
RESULTS. At income, severe dysfunctions were observed in domains such as emotions, thoughts, perception, behaviour, interpersonal relationships, coping styles, and social relationships.
After 8 months under treatment, changes were minimum.
After 15 months, stress control and tolerance, self-perception, social conventions, internalisation, externalisation, approach strategies, and thoughts improved. Additionally, ideational passivity, dependence on the environment, and avoidance as a coping strategy augmented.
Improvement was negatively and significantly associated to psychiatric hospitalisations and their duration. Family support was negatively and significantly associated to psychic immobility.
DISCUSSION: Variables such as abandonment, lack, family situation, sense of controlling everything, and therefore, absence of motivation to change and lack of insight and feelings of distrust could hinder treatment benefits and explain poor results.
CONCLUSIONS: This programme is not recommended for subjects with many or long psychiatric inpatient stays. Age, psychopathology, family situation, comorbidity, and perspectives about the future conform some strong pathological personality features that could hardly change. The programme must be reviewed to identify and modify factors that could be contributing to augment passivity, avoidance, and dependence on the environment. "
