L' eduació superior en el desenvolupament d'una ciutadania comproomesa, participativa i solidària. L'aprenentatge servei i l'educació per al desenvolupament como a estratègies de treball
- Autores: María Antonia Buenaventura Rubio
- Directores de la Tesis: Jaume del Campo Sorribas (dir. tes.), Ruth Vilà Baños (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Puig Rovira (presid.), Miquel Àngel Essomba Gelabert (secret.), Lorena Valencia Gálvez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación y Sociedad por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Reptes, oportunitats educatives i socials apareixen com un nou ordre social en l’era de la globalització que afecta totes les esferes de la vida quotidiana. La universitat, constituïda des dels seus principis per servir a l’ésser humà, evoluciona de diverses formes arran dels canvis produïts. Les declaracions de la UNESCO, els Drets Humans i el mateix Pla Bolonya impliquen alguns desafiaments per a la universitat, entre ells, la inclusió de metodologies en l’educació superior adequades a les exigències d’una universitat més propera a la societat que afavoreixen la missió i la responsabilitat social de la universitat. L’aprenentatge servei és una estratègia d’ensenyament-aprenentatge orientada a la qualitat educativa per a la transformació social. Combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un projecte en què els participants es formen treballant sobre les necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. Es tracta d’una proposta innovadora que vincula estretament el servei voluntari a la comunitat i l’aprenentatge de coneixements, habilitats i valors proposats per diferents ensenyaments de l’educació superior, que afavoreix l’adquisició de competències professionals i personals. La cooperació i educació al desenvolupament és l’altra estratègia proposada, en què l’educació basada en la ciutadania intercultural, els drets humans i la intervenció comunitària proporcionen espais de debat i reflexió entre els participants per a la presa de consciència de la justícia social, la solidaritat i el compromís ciutadà global i local, que en l’educació superior es tradueixen en l’obtenció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. La comparació de dos estudis de cas, el «Programa de suport de l’EIB a les escoles de l’Alto Bio Bio a Xile» i «Els somriures dels casals» a les escoles del sud-est del Marroc, desenvolupades en el Pràcticum de treball i educació social i en el marc d’un projecte d’aprenentatge servei transversal, respectivament permeten l’anàlisi de les experiències a partir de l’opinió dels actors participants –estudiants, docents i comunitat. A través de la triangulació d’entrevistes, grups de discussió i qüestionaris, la investigadora aporta coneixement sobre la contribució de les estratègies educatives com l’aprenentatge servei i la cooperació al desenvolupament a l’educació superior, les motivacions i factors d’impacte dels estudiants que afavoreixen l’assoliment de competències i la influència dels programes en el desenvolupament de les comunitats.
