Trajectòries d'èxit educatiu dels joves de famílies inmigrades a secundària postobligatòria. Centres educatius i agents institucionals
- Autores: Angelina Sánchez Martí
- Directores de la Tesis: María Angeles Marín Gracia (dir. tes.), Sebastián Rodríguez Espinar (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Paz Sandín Esteban (presid.), Josep Miquel Palaudàrias i Martí (secret.), Massimiliano Tarozzi (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
La finalitat d’aquesta tesi és comprendre les trajectòries d’èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria (d’ara endavant, PO) sota un marc analític centrat en els centres educatius i en l’univers relacional de l’alumnat –concretament amb els agents institucionals. S’adopta la definició d’agents institucionals d’Stanton-Salazar (1997, 2011), de manera que amb la constatació d’una part considerable de joves de famílies immigrades que arriben i cursen la PO, s’indaga de quina manera els centres educatius i els agents institucionals –companys, orientadors, professors, etc.– afavoreixen la seva permanència educativa i contribueixen a compensar la reproducció de desigualtats socials –provocades per les diferències de procedència, gènere, classe social... i, en general, sobre la capacitat d’aquest alumnat d’encaixar en el model escolar. En particular, aquest treball es preocupa per la manera com els centres i els seus actors transmeten diferents formes de suport que l’alumnat de famílies immigrades utilitza per a construir trajectòries educatives d’èxit.
Aquesta tesi fa una aportació que se situa en una perspectiva qualitativa de l’escolarització i la comprensió de la naturalesa social i relacional dels processos educatius d’èxit a la PO. Es tracta d’una recerca de mètode mixt de tipus explicatiu seqüencial amb dues fases (quan → QUAL) a partir de la qual s’han investigat casos particulars de joves de famílies immigrades de tres instituts públics de la província de Barcelona que van arribar a l’últim curs de la PO i presentaven possibilitats de seguir. L’anàlisi s’ha dut a terme des de diferents perspectives: una a nivell institucional –la intenció de la qual va derivar en l’estudi dels centres educatius participants en l’estudi–; una a nivell individual –que va derivar en un seguiment exhaustiu de les trajectòries d’aquests joves des de l’últim curs de la secundària obligatòria (4t d’ESO) fins a 2n de PO–; i, una a nivell relacional –la intenció de la qual era indagar de quina manera els agents institucionals i, particularment, els agents socioeducatius havien incidit en la configuració de les seves “trajectòries educatives d’èxit”. La tesi s’estructura en tres grans apartats. El primer el conformen dos capítols teòrics centrats en els enfocaments i factors més emprats per analitzar les trajectòries educatives dels joves de famílies immigrades; i, en les teories del capital social, del suport social, i la literatura sobre les relacions establertes en l’entorn escolar. El segon apartat es dedica a descriure el disseny i la metodologia emprada per donar resposta a la finalitat que guia aquest treball. Posteriorment, l’últim apartat se centra en els resultats i conclusions de la investigació. El quart capítol analitza els escenaris on estan escolaritzats els joves i permet comprendre com condicionen o afavoreixen la formació de capital social i la conformació de trajectòries educatives d’èxit. El cinquè capítol se centra en l’estudi del desenvolupament de les trajectòries dels joves a PO. El sisè capítol es dirigeix a l’anàlisi de les relacions socials i educatives dels joves amb els agents institucionals i, concretament, a comprendre com afavoreixen l’èxit educatiu i les transicions educatives a secundària. Les conclusions suggereixen que malgrat que s’hagin documentat trajectòries educatives d’èxit entre aquests joves a la PO, els centres de secundària i els seus agents no sempre poden garantir que promouen el seu èxit educatiu. L’anàlisi comprensiva dels elements que l’expliquen mostra el rol que ocupen els centres en la provisió d’oportunitats i la importància cabdal de les interaccions quotidianes entre professorat i alumnat; elements que indubtablement es vinculen amb els processos i estratègies didàctiques del dia a dia a les escoles. Com a contrapartida, permet prendre consciència que mitjançant intervencions educatives –allunyades de la idea funcionalista d’igualtat d’oportunitats–, es poden generar oportunitats per aquests joves, minvar les posicions socials de partida i les desigualtats socials del sistema educatiu català.
