Resumen de Elecció de centre i segregació escolar a catalunya
Existeixen dos arguments al voltant de l'elecció de centre i la segregació escolar que s'han volgut relativitzar en aquest treball. El primer és que les famílies haurien de tenir alguna cosa semblant a un dret a l'elecció de centre que s'hauria de protegir quan entrés en contradicció amb altres objectius del sistema educatiu. La defensa d'aquest suposat dret a l'elecció de centre sovint es presenta com una manera de protegir les llibertats dels individus davant d'un excés d'intervencionisme per part de l'Estat. Un Estat democràtic i liberal ha de respectar el dret de les famílies a educar els seus fills d'acord amb les seves conviccions i estils de vida. Tanmateix, aquest Estat liberal també ha ser capaç d'assegurar la formació d'una consciència crítica en els menors; que aquests tinguin una clara comprensió de què significa ser ciutadà en una societat democràtica i una mínima igualtat d'oportunitats educatives entre tot l'alumnat. El principi de l'elecció de centre mai no hauria de passar per davant del principi que dóna sentit al propi sistema educatiu: el dret a l'educació dels menors. La limitació de la llibertat d'elecció de centre de les famílies es justifica, des d'una perspectiva liberal, per la protecció de la llibertat que moralment més importa, la del menor. És responsabilitat última de la legislació i administració educatives protegir aquesta llibertat més enllà de les tensions socials i polítiques que pugui suposar la limitació de l'elecció de centre.
El segon argument que s'ha volgut relativitzar és que la subvenció pública de l'accés als centres privats representa una vulneració de l'equitat en educació. Per principi, això no és així. Des d'un punt de vista igualitarista liberal, finançar amb fons públics els centres privats no implica que un sistema educatiu sigui injust. Un major o menor matrícula als centres privats, per principi, no és un indicadorde major ni de menor equitat educativa. Hom pot imaginar models de governança educativa on una adequada regulació del funcionament dels centres educatius i de l'accés escolar doni lloc a un sistema educatiu amb baixos nivells de segregació i de desigualtat. Ara bé, tot i que l'elecció de centres privats no provoca per força més segregació escolar, en determinades circumstàncies, sí que ho pot fer. Aquesta ha estat, de fet, una de les hipòtesis que hem intentat validar pel cas català. L'anàlisi de la segregació per una mostra de països europeus ha indicat que el sistema educatiu català presenta nivells de segregació moderadament baixos quan es compara amb els sistemes educatius que recorren als itineraris. El model d'escolarització comprensiva fruit de la LOGSE sembla ser el principal fre a una major segregació entre centres a Catalunya, però la segregació escolar i, especialment, la segregació entre xarxes, són relativament més elevades a Catalunya que a les altres CCAA.
Una part important de les desigualtats d'accés entre l'alumnat estranger i no estranger es deu al rol que juga l'escola concertada en l'actual model d'elecció català. L'anàlisi de la segregació escolar als municipis catalans ha reforçat la idea que l'actual model de gestió de l'elecció de centre en els centres concertats és responsable d'una part important dels diferents nivells de segregació escolar en el territori. Com es deia en un inici, i es veia en la comparació internacional i autonòmica, no hi ha cap raó perquè una política d'elecció que finança l'accés als centres privats generi major segregació escolar. Si el sistema de concerts a Catalunya és font de segregació escolar, ho és per les pràctiques fraudulentes d'alguns actors educatius i per la manca de voluntat política de les autoritats educatives en el combat de la segregació. Combatre la segregació escolar té costos econòmics i polítics que no sembla que des del Govern de la Generalitat es vulguin assumir. Els tímids intents per reduir la competitivitat entre els centres escolars que volen evitar l'alumnat amb més dificultats educatives i socials (Pacte Nacional de l'Educació) sembla que han quedat en no res. En tot cas, com els problemes no desapareixen perquè un deixi de mirar_los, segurament, tard o d'hora, la necessitat d'un nou model de regulació i gestió de l'elecció de centre tornarà a l'agenda del Departament d'Educació català.
