Revolta social a Xile: una contrahegemonia política que impugna el relat neoliberal?

• Eduardo Alvarado Espina ^[1] ; Rommy Morales-Olivares ; Pablo Rivera-Vargas
  1. [1] Universidad de Chile

     Universidad de Chile

     Santiago, Chile

     
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 137, Nº 2, 2023, págs. 73-89
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • El 18 d’octubre de 2019 va començar a Xile la convulsió política i social més gran des d’aquella que va provocar la fi de la dictadura de Pinochet. Aquesta convulsió va donar pas gradualment a un procés d’impugnació de les institucions tradicionals de l’Estat. En aquest marc, aquest article aborda la dimensió política de la revolta social i els seus abastos en l’itinerari constituent que es va acordar el 15 novembre de 2019. Es busca respondre a l’interrogant de si potser el gran moviment de masses va ser l’expressió d’una contrahegemonia política impugnadora del sentit comú neoliberal. En aquest sentit, es recorre als principals corrents teòrics que qüestionen l’encaix entre democràcia i neoliberalisme, especialment la proposta agonista del moment populista de Chantal Mouffe. En termes pràctics, s’analitza, a partir del comportament polític i electoral passat, dos cleavages que es podrien identificar amb l’emergència del moment populista, el d’elits/poble i partits/independents. A partir de l’anàlisi de les dades electorals dels últims trenta anys, i posades en relació amb els resultats de l’elecció de l’any 2021 dels membres de la Convenció Constituent, es conclou que l’expressió de cansament s’expressa fidelment en els dos cleavages que defineixen el moment populista. A més, es constata un enfortiment de les diferents forces polítiques que es conceben com a antineolibera