Resumen de La persistent desigualtat de gènere en l'ús del temps a Espanya
Marc Ajenjo Cosp, Joan García Román
Les relacions de gènere són un element essencial per entendre l’esdevenir de la formació i dissolució de les parelles i llurs nivells de fecunditat en el món occidental. Arguments teòrics recents postulen que la transició cap a una major simetria de gènere hauria d’esperonar la formació de parelles i la fecunditat. I es posa com a exemple la recuperació de la fecunditat en alguns països escandinaus. En aquest context, l’augment progressiu dels nivells d’estudi i d’ocupació de la població femenina hauria d’empènyer aquesta transició. Malgrat això, diversos estudis apunten que les desigualtats de gènere en la distribució dels usos del temps persisteixen i tendeixen a augmentar amb l’arribada dels fills. En aquest número de Perspectives Demogràfiques, examinem en detall les diferències de gènere en els usos del temps en el context espanyol. I ho fem atenent quina és la situació familiar de les persones i, en el cas de les parelles, la posició relativa de les dones respecte als homes en relació al nivell d’estudis i contribució als ingressos de la llar.
Amb dades de l’Enquesta d’Usos del Temps de 2009-2010 (INE), analitzem el temps diari que homes i dones dediquen a les activitats quotidianes en diferents moments del seu cicle de vida. Com a principals conclusions cal destacar que la desigualtat entre homes i dones es dona des de la infància, i que el naixement de la descendència és el principal factor que les acreix. Les desigualtats de gènere es mantenen, encara que no de la mateixa magnitud, fins i tot en els casos on les dones tenen un major nivell educatiu i uns ingressos superiors als de les seves parelles.
