És inherent a la pragmàtica la consideració de la variació lingüística i, especialment, la relativa als factors contextuals, terreny on aquella sovint conflueix temàticament amb algunes aportacions de l'estilística. Aquest paper revisa algunes aportacions rellevants que s'han fet des de perspectives relacionades amb el tractament de l'estil (estudis literaris, sociolingüística, funcionalisme sistèmic) i estableix algunes línies de la reflexió sobre una estilística de la llengua, entorn de la tripartició de Buhler en símptoma, senyal i símbol. Finalment, s'exemplifica aquesta aproximació, sense ignorar la dimensió ideològica, amb la referència a alguns temes d¿anàlisi.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados