Partint de la sociologia comprensiva weberiana, dels mètodes hermenèutic i d'anàlisi iconològica aplicada a nou obres plàstiques contemporànies (pintura, escultura i fotografia) significatives i representatives de l'art contemporani, aquest article té dos objectius concrets: analitzar la construcció de la soledat dels cossos i de les emocions humanes en l'art plàstic contemporani i constatar com ha evolucionat aquesta temàtica en les pràctiques artístiques des de la modernitat simple fins a la reflexiva, en el context de la societat de la individualització i de la separativitat. Com s'evidenciarà, els cossos i les emocions són maltractats, en tant que les obres analitzades mostren hòmens i dones solitàries, condemnats a viure o estranys en el seu temps, sense oblidar que han sigut descorporeïtzats i desentimentalitzats.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados