Resumen de Cap a una nova interpretació del Curial
- català
Arran de la publicació revisada de la nostra tesi doctoral (La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa», 2017b [2016]) i de l’assaig divulgatiu Enyego d’Àvalos i l’autoria del «Curial» (2018a), encetem un canvi de paradigma en la interpretació d’aquesta novel·la de cavalleria humanística. Fins el 2016 se l’havia considerada (per Lola Badia i Jaume Torró, si més no) una obra quasi nostàlgica dels mites arturians i la lírica trobadoresca, enyoradissa de les cròniques catalanes del segle xiv i arrelada en la cultura literària de «les corts ibèriques dels Trastàmara». Ara es demostra la italianitat contextual del clàssic i la identificació de l’autor amb l’humanisme. Partint d’un relat idíl·lic d’amor i cavalleries, l’escriptor hi exhibeix els seus ideals sobre la formació d’un perfecte cavaller d’armes i lletres, i sobre la literatura, l’amor neoplatònic, la música, etc., davant d’uns oients propers de la cort napolitana del rei d’Aragó, on predominen els curials valencians. Ho realitza des del domini excel·lent d’un català italianitzant, amb una imitatio literària metòdica i humanística, i amb un recurs reiterat a la paròdia i la sàtira intel·ligents.
- English
As a result of the revised publication of our doctoral thesis (The Neapolitan court of Alfons el Magnànim: the context of ‘Curial e Güelfa’, 2017b [2016]) and of the essay “Enyego d’Ávalos and the authorship of the ‘Curial’” (2018a), we begin a paradigm shift in the interpretation of this novel of humanistic cavalry. Until 2016, it was considered (by Lola Badia and Jaume Torró, at least) an almost nostalgic work of Arturian myths and lyrical troubadour, longing for the Catalan chronicles of the fourteenth century and rooted in the literary culture of “the Iberian courts of the Trastámara”. Nowadays, the italian contextuality of the classic and the identification of the author with humanism are demonstrated. Starting from an idyllic story of love and cavalry, the writer exhibits his ideals about the formation of a perfect knight of arms and letters, and about literature, Neoplatonic love, music, etc., in front of some close listeners from the Neapolitan court of the King of Aragon, where Valencian priests predominate. He performs it from the excellent domain of an Italianising Catalan, with a literary, methodological and humanistic imitatio and with a repeated recourse to intelligent parody and satire
