L'aplicació de les Normes ortogràfiques fabrianes a La Publicitat

• Daniel Casals i Martorell ^[1] ; Neus Faura i Pujol ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, Nº. 29, 2018, págs. 109-130
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The application of Pompeu Fabra’s Catalan Spelling Rules to La Publicitat
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    This report analyses the application of a set of prescriptive rules for the spelling of Catalan in the Catalan-language newspaper La Publicitat, which was published in Barcelona from October 1922 to January 1939. The normative standards set out in Catalan Spelling Rules were drafted by the Catalan grammarian Pompeu Fabra and ratified by the Institut d’Estudis Catalans between 1913 and 1917. Starting from a selection of particular issues related to the spelling of various consonants as well as tonic and unstressed vowels in Catalan, this paper inquires into the degree to which these Rules were actually adhered to by the newspaper and discusses certain disagreements regarding their application which arose due to newspaper production techniques on the one hand and the incipient public acceptance of those Rules on the other. This report focuses also on the Pompeu Fabra’s position concerning the linguistic uses in La Publicitat.

  • català

    Aquest article analitza el grau d’implantació al diari La Publicitat, des que va adoptar la llengua catalana el 1922, segons les Normes ortogràfiques fixades per l’Institut d’Estudis Catalans entre 1913 i 1917. A partir d’una selecció d’aspectes que afecten el vocalisme tònic i àton i el consonantisme, aquest treball examina el compliment de les esmentades directrius gràfiques i els desajustaments derivats de diferents causes, associades principalment a la tècnica d’elaboració de la premsa i a la incipient extensió social de les normes esmentades. Aquest treball considera també la posició que Pompeu Fabra havia expressat en relació amb l’ús lingüístic de La Publicitat.