Si res dona especialment poder al raciocini i, doncs, a la humanitat de les persones, ésla paraula. Els col·lectius es diferencien mitjançant un eix que els vertebra, els uneix ialhora els separa de la resta, els distingeix: la llengua pròpia, a través de la qual construeixun univers irrepetible en què es manifesta, dins una unitat que tolera dife -rències, una percepció, una anàlisi, una interpretació, una conservació i una transformacióde la realitat. L’home troba en els mots allò que en res, per sofisticat i precísque sigui, no pot cercar.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados