Resumen de Sobre fractures traumàtiques i ideològiques: la guerra en "El carro dels morts" de Joan Santamaria
- català
La intenció d’aquest capítol és explorar la funció del trauma en els usos de la memòria històrica i el passat, concretament en el conte titulat “El carro dels morts”, de Joan Santamaria. A partir del concepte del trauma com a fractura, analitze les seqüeles personals que la guerra té en el protagonista del conte –fractura interna o personal–, a més de la ruptura que es produeix entre el personatge i la societat – fractura social i cultural. D’altra banda, des d’un punt de vista col·lectiu, el trauma també genera una discontinuïtat en la història de la comunitat –fractura històrica. Tanmateix, el concepte de fractura traumàtica resulta ambivalent, ja que en discursos dissidents com el de Santamaria, el trauma de la guerra no constitueix un punt de cohesió nacional al voltant del dolor compartit, sinó que representa al contrari una esquerda en el discurs patriòtic –fractura política– que desacredita l’ús de la violència.
- English
The aim of this study is to explore the function of trauma in the uses of historical memory and the past, particularly in the short story "El carro dels morts" ("The carriage of the dead") written by Joan Santamaria. Using the concept of trauma as fracture, I carry out an analysis of the effects of war on the protagonist -internal or personal fracture- and the severance between the character and society -social and cultural fracture. On the other hand, taking society as a whole, trauma also provokes a hiatus in the history of the community -historical fracture. Nonetheless, the concept of traumatic fracture is ambivalent, since dissident voices like Santamaria's can provide a version of trauma not as a way of ensuring national cohesion around a collective feeling of grief, but conversely as a fissure in the patriotic narrative of the nation - political fracture- that debunks the use of violence.
