La residència dels nens i nenes després d'un divorci: Anàlisi de les sentències judicials de la ciutat de Barcelona el 2014
- Autores: Marc Ajenjo Cosp
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 100
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
L'objectiu general és conèixer la prevalença i les característiques de la custòdia compartida i valorar la traducció del nou paradigma del Codi Civil Català de 2010 a la pràctica judicial, ja sigui en base dels acords pactats entre les parts o en les sentències dictades en processos contenciosos. Tot i que abans de la llei de 2010 la custòdia compartida ja era molt més freqüent a Catalunya que a la resta de l’estat, el fet que la nova llei promogui la coparentalitat i l’equitat de gènere després d’una ruptura, ha comportat que les diferències encara s’hagin evidenciat més.
La hipòtesi principal és que la custòdia compartida concedida per consens –en comparació amb la guàrdia exclusiva– és un avenç cap a la igualtat de gènere i cap a la flexibilitat dels acords.
En primer lloc, s’analitzaran totes les decisions judicials relatives a la custòdia dels nens dels vuit jutjats de família de la ciutat de Barcelona l'any 2014, tenint en compte: el conflicte entre els cònjuges, la modalitat de custòdia, l'edat i el sexe els nens, el tipus d'unió i la nacionalitat dels cònjuges. A continuació, es treballarà amb una mostra de les resolucions judicials, on s'aprofundirà en:
1. Traducció de la Llei catalana de 2010 als acords consensuals i a les sentències contencioses: l'ús de la nova terminologia i de les eines de negociació.
2. Anàlisi dels models residencials dels infants. Els dies de contacte i les pernoctes amb cadascun dels progenitors establertes en les sentències, així com de la flexibilitat dels acords.
3. Les variables associades a la residència alterna igualitària.
