Sindicatos, identidades y movimiento de parados. Una relación problemática
- Autores: Enric Sanchis Gómez
- Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 130, Nº 2, 2016 (Ejemplar dedicado a: Cultura y estado: autonomía creativa, lucha política e instrumentalización), págs. 147-155
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Trade unions, identities and pressure groups for the unemployed. A problematic relationship
- Sindicats, identitats i moviment d’aturats. Una relació problemàtica
- Enlaces
-
Resumen
- español
Una investigación sociológica de tipo cualitativo basada en 88 entrevistas en profundidad a parados de una docena de ciudades españolas, hechas entre marzo de 2012 y febrero de 2013, nos ha permitido acercarnos al mundo de los parados y nos ha ayudado a entender mejor el significado y las consecuencias del paro para las personas que lo sufren. El objeto de este artículo es uno de los temas tratados en la entrevista fue: el de la disponibilidad para integrarse en un movimiento de protesta. Los parados no comparten una identidad que les permita sentirse miembros de un “nosotros” orientado hacia la acción colectiva.
Tampoco disponen de recursos para organizarse ni de una interpretación del problema que les invite a hacerle frente todos juntos. Finalmente, son muy escépticos en cuanto a lo que pueden conseguir protestando. Es por todo ello que resisten en solitario y recurren a estrategias individuales para encontrar trabajo o paliar las consecuencias de no tenerlo. No obstante, el artículo acaba defendiendo la pertinencia de que un movimiento de parados alentado por los sindicatos haga del paro el primer problema político de la sociedad española.
- català
Una recerca sociològica de tipus qualitatiu basada en 88 entrevistes en profunditat a aturats d’una dotzena de ciutats espanyoles, fetes entre març de 2012 i febrer de 2013, ens ha permés acostar-nos al món dels aturats i ens ha ajudat a entendre millor el significat i les conseqüències que té l’atur per a les persones que el pateixen. L’objecte d’aquest article és un dels temes tractats en l’entrevista, la disponibilitat per a integrar-se en un moviment de protesta. Els aturats no comparteixen una identitat que els permeta sentir-se membres d’un “nosaltres” orientat vers l’acció col·lectiva. Tampoc disposen de recursos per a organitzar-se ni d’una interpretació del problema que els invite a fer-li front tots plegats. Finalment, són molt escèptics pel que fa al que poden aconseguir protestant. És per tot això que aguanten en solitari i recorren a estratègies individuals per a trobar treball o pal·liar les conseqüències de no tenir-ne. Això no obstant, l’article acaba defensant la pertinença que un moviment d’aturats encoratjat pels sindicats faça de l’atur el primer problema polític de la societat espanyola.
- English
A qualitative sociological study based on 88 in-depth interviews with unemployed people undertaken between March 2012 and February 2013, in 12 Spanish cities, has made it possible to reach a closer understanding of the experience of unemployment and its consequences for an unemployed person. One of the issues explored in the interviews was how prepared the respondents were to participate in any protest movement. Their responses are explored in this article. The unemployed do not share a collective identity, a feeling of “us” which would incline them towards collective action. Nor do they have either the resources to organise themselves or a common understanding of the problem which would motivate them to work together. Furthermore, they are very skeptical about what they might achieve by protesting. For these reasons, they put up with unemployment alone and resort to individual strategies to find work or lessen the consequences of not having any. Nevertheless, the article concludes by arguing for the relevance of a movement of the unemployed with trade union support to transform unemployment into the top political problem in Spanish society
- español
