Resumen de La relación entre política de vivienda y emancipación residencial de la juventud europea
- español
La presente investigación analiza la relación entre el alcance de la política de vivienda dirigida a las personas jóvenes y los niveles de emancipación residencial juvenil en Europa. El estudio se basa en la aplicación del método de la regresión lineal sobre los datos de la encuesta EU SILC entre los años 2006 y 2011. Los resultados muestran que existe una notable correlación entre las tasas de emancipación de cada país y la disponibilidad de vivienda social para las personas jóvenes, así como la implementación de sistemas de ayudas para el pago de la vivienda de la juventud. Ambas variables de política de vivienda explican: a) por separado, el 65% de la variación en las tasas de emancipación, y b) de forma simultánea —mediante la construcción de un indicador compuesto—, hasta un 74% de dichas diferencias. En cambio, los indicadores de accesibilidad económica a la vivienda entre las personas jóvenes no mantienen correlación alguna ni con las tasas nacionales de emancipación ni con el grado de desarrollo de la política de vivienda para los jóvenes de cada sistema residencial. En cuanto a la relación entre tasas de emancipación, sistemas de vivienda y modelos de estado de bienestar, se constata la existencia de unos rasgos específicos en cada uno de los distintos modelos existentes —socialdemócrata, liberal, mediterráneo y de transición—, excepto entre los países corporativistas.
- català
Aquesta recerca analitza la relació entre l’abast de la política d’habitatge adreçada a les persones joves i els nivells d’emancipació residencial juvenil a Europa. L’estudi es basa en l’aplicació del mètode de la regressió lineal sobre les dades de l’enquesta EU SILC entre els anys 2006 i 2011. Els resultats mostren que existeix una notable correlació entre les taxes d’emancipació de cada país i la disponibilitat d’habitatge social per a les persones joves, així com la implementació de sistemes d’ajudes per al pagament de l’habitatge de la joventut. Ambdues variables de política d’habitatge expliquen: a) per separat, el 65% de la variació en les taxes d’emancipació, i b) de forma simultània —mitjançant la construcció d’un indicador compost—, fins a un 74% d’aquestes diferències. En canvi, els indicadors d’accessibilitat econòmica a l’habitatge entre les persones joves no mantenen cap correlació ni amb les taxes nacionals d’emancipació ni amb el grau de desenvolupament de la política d’habitatge per als joves de cada sistema residencial. Quant a la relació entre taxes d’emancipació, sistemes d’habitatge i models d’estat de benestar, es constata l’existència d’uns trets específics en cadascun dels diferents models existents —socialdemòcrata, liberal, mediterrani i de transició—, excepte entre els països corporativistes.
- English
This research explores to what extent the degree of development of youth housing policy can explain the variation between European countries in the rates of young people not living in the parental home. The study is based on linear regression analyses using EU SILC data from 2006 to 2011. The results show that there is a considerable correlation between the national rates of young people not living with their parents and the two housing policy instruments considered, that is, the availability of social housing and the implementation of housing allowance systems for young people. Both housing policy variables can explain: (i) separately, 65 per cent of the variation in national rates of young people not living in the parental home; and (ii) simultaneously—through the construction of a composite indicator—up to 74 per cent of the variation. By contrast, housing affordability indicators for young people do not show a correlation with either the national rates of young people not living with their parents or with the level of housing policy development for young people. Regarding the relationship between the rates of young people not living in the parental home, housing systems and welfare state regimes, this research confirms the existence of particular features in each model—social-democratic, liberal, Mediterranean, and post-socialist—except among corporatist countries.
