Resumen de Perpètua de Cartago i Camar de Tunis. Sobre algunes fonts del Curial accessibles a Itàlia

Abel Soler Molina

• català

  Resum: Els estudiosos del Curial han relacionat fàcilment l’enamorament de l’africana Camar amb els amors –també africans– d’Enees i Dido. Tanmateix, els ha passat desapercebuda la figura de la màrtir romana Perpètua de Cartago, jove estudiosa de l’Eneida, que fou lligada a un pal i exposada als lleons, entre altres aspectes biogràfics relacionables amb el personatge curialesc de Camar. La revisió de les Actes del martiri (versions A i B, divulgades ensems) i de la novel·lada Passio Perpetuae (segle III) permet detectar coincidències argumentals i connexions intertextuals amb la novel·la cavalleresca del segle XV. El fet que aquestes fonts foren fàcilment accessibles a Itàlia (Milà, Nàpols), però no a la Península Ibèrica, reforça la idea –generalment acceptada per la crítica– d’un Curial e Güelfa escrit en relació amb la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. El tractament paròdic que l’anònim fa de les fonts devocionals, d’altra banda, resulta també especialment interessant per a caracteritzar-lo intel·lectualment i per a interpretar com cal l’obra.   Paraules clau: santa Perpètua de Cartago, Camar, Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca, Passio Perpetuae et Felicitatis

• English

  Abstract: The scholars of the Curial have easily related the love of the African Camar with the love stories –also African– of Eneas and Dido. However, they have not paid attention to the figure of the Roman martyr Perpetua of Carthage, a young scholar of the Eneida who was tied to a post and exposed to the lions, among other biographical aspects that could be linked to the character of Camar in the Curial. The revision of the Minutes of the martyrdom (versions A and B, released together) and the fictionalized Passio Perpetuae (3rd century) allow us to notice coincidences in the plot and intertextual connections with the chivalric novel of the 15th century. The fact that these sources were easily accessible in Italy (Milano, Naples) and unknown in the Iberian Peninsula reinforces the idea –generally accepted by the criticism– of a Curial e Güelfa written in relation with the court in Naples of Alfonso the Magnanimous. The parodic treatment that the anonymous