Autodidactismo en la educación de adultos a distancia

• Fernández Huerta, José ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Madrid, España

     
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 1, 1982 (Ejemplar dedicado a: Educación de adultos por metodología no formal), págs. 35-47
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Self-didactic in adult distance learning
  • Autodidactisme en l’educació d’adults a distància
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    La didáctica y la pedagogia se encuentran sumergidas en opciones antitéticas,antinómicas y generalmente -casi siempre- fruto de la lógica binaria. Instalados en la comodidad del si o no, nos vemos sorprendidos por una realidad en que ambos extremos aparecen invalidados. El “quizasismo” autodidáctico, o la estrategia por la cual se resuelven las antinomias pedagógicas con tácticas contraantinómicas, rompe esta lógica o cuando menos la desplaza. Este autodidactismo -un autós más- es el que tiene, cuando es consciente, autentico valor formativo independientemente de que el agente normativo esté próximo o lejano. En todo caso pasaremos del autodidactismo formal al informal, y luego al no formal. El autodidactismo en cualquiera de sus niveles; purisimo, puro, culturalizado o escolar, actúa como hilo conductor en la formación independientemente de la forma, no forma o pseudoforma adoptada por el sistema. La educación abierta a distancia puede reforzar la autoconciencia del autodidactismo si alcanza niveles altos en 10s distintos autós que forman la educación auténtica: auto -elección, -control, -evaluación, -nomía,-descubrimiento,. . . Lo único que un centro a distancia no puede dejar libre es el producto. En el caso de la enseñanza individualizada en educación permanente abierta a distancia, es de reclamar que las obras contemplen la autosuficiencia, autocomprobación. . . De los diferentes sistemas individualizados el sistema de unidades modulares de aprendizaje SUMA recoge eclécticamente a los demás. Combina innovación-creatividad con tecnologia-ciencia, las prepruebas relámpago con “quizá-pruebas” mantenedoras de la motivación y establece itinerarios de aprendizaje que permiten pasar de uno a otro nivel.

  • English

    Didactics and Pedagogy are submerged in antithetic, antinomic options and generally -almost always- fruit of the binary logic. Being established in the confort of the “yes” or the “no”, we find ourselves surprised by a reality in which both extremes prove disabled. The autodidactic “perhaps”, or the strategy by which the educational autonomies are resolved with anti-antinomic tactics, destroys this logic or at least displaces it. This auto-didactism -another “autos”- when one is conscient, is that which contain an authentic formative value, independently of the normative agent being near or far. In any case, we shall pass from the formal to informal auto-didactism and later to the non-formal. Autodidactism in all of its levels: purest, pure, culturalized or schooled, act as the conducting wire in the formation, independently of the form, non form or pseudoform adopted by the system. The open distance education can reinforce the auto-conscience of auto-didactism if high levels are reached in the different “autos” which form the authentic education: auto-control, auto-evaluation, autonomy, auto-discovery,. . . The only thing which the distance education center cannot leave free is the product. . . In the case of individualized teaching in an open permanent distance education, it is necessary that the texts must consider the self-sufficiency and self checking. Of the different individualized systems, the system of modular units learning, SUMA (Sistema de unidades modulares de aprendizaje), include electically the rest. It combines innovation-creativity with technology- science, the pre-test with Ccperhaps tests, maintain the motivation and establishes ways of learning that permits to pass from one level to another.

  • català

    La didàctica i la pedagogia es troben submergides en opcions antitètiques, antinòmiques i generalment -gairebé sempre- fruit de la lògica binària. Instal·lats en la comoditat del sí o no, ens veiem sorpresos per una realitat en què els dos extrems apareixen invalidats. El "quizasisme" autodidàctic, o l’estratègia per la qual es resolen les antinòmies pedagògiques amb tàctiques contraantinòmiques, trenca aquesta lògica o si més no la desplaça. Aquest autodidactisme -un auto més- és el que té, quan és conscient, autèntic valor formatiu independentment que l'agent normatiu estigui pròxim o llunyà. En tot cas passarem del autodidactisme formal a l'informal, i després al no formal. L'autodidactisme en qualsevol dels seus nivells; puríssim, pur, culturalitzat o escolar, actua com a fil conductor en la formació independentment de la forma, no forma o pseudoforma adoptada pel sistema. L'educació oberta a distància pot reforçar l'autoconsciència del autodidactisme si arriba a nivells alts en 10s diferents autos que formen l'educació autèntica: auto-elecció, -control, -avaluació, -economia, -descobriment,. . . L'únic que un centre a distància no pot deixar lliure és el producte. En el cas de l'ensenyament individualitzat en educació permanent oberta a distància, és de reclamar que les obres contemplin l'autosuficiència, autocomprovació... Dels diferents sistemes individualitzats el sistema d'unitats modulars d'aprenentatge SUMA recull eclècticament als altres. Combina innovació-creativitat amb tecnologia-ciència, les pre-proves llampec amb "potser-proves" són mantenidores de la motivació i estableixen itineraris d'aprenentatge que permeten passar d'un a un altre nivell.