Resumen de Les fronteres lingüístiques i administratives als Pirineus centrals: la Ribagorça i l'Aran
En una visió succinta de la interacció entre fronteres lingüístiques i fronteres administratives, el contrast entre el context occità aranès i el català ribagorçà aporta un bon exemple del paper que hi juguen diversos factors: el diferent grau de reconeixement oficial de la llengua; la presència d'unes altres llengües, socialment dominants, diferents també a cada banda de la frontera administrativa; el grau de normativització de les llengües minoritzades i l'abast d'aquesta normativització, novament desigual en un costat i un altre de la frontera. Així com el cas aranès suposa que la normativització es faci més efectiva en una àrea perifèrica, separada pel límit interestatal, en el cas ribagorçà es fa evident que la normativització ha tingut menys presència a l'àrea perifèrica, la que forma una franja separada de la resta del domini per la frontera administrativa entre Catalunya i Aragó. En aquest segon cas, la conseqüència és previsiblement l'anivellament dels trets més particulars del ribagorçà en favor de les formes que són vistes com a normatives, però deixant-ne fora la franja transfronterera;
en el cas aranès, els trets que semblen sortir reforçats de la normativització són justament els perifèrics. Els processos de territorialització d'una llengua són, doncs, complexos; en la conformació de la dimensió territorial hi tenen un paper important els components actitudinals i identificadors (els judicis de valor que els parlants fan sobre la llengua i, en particular, sobre les seves varietats geogràfiques). Si és evident que les propostes normativitzadores no són alienes a la resta de factors contextuals on se situen els parlants, la necessitat de tenir això present s'evidencia de manera nítida allà on fronteres administratives i fronteres lingüístiques no coincideixen.
