Resumen de La fórmula «in dubio» en la jurisprudència actual
María do Carmo Henríquez Salido, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, Pedro F. Rabanal Carbajo
En aquest article s'analitzen grups sintàctics, oracions i expressions llatines que, encara que no presenten un verb, expressen continguts modals semblants a les oracions. S'estudia específicament el grup preposicional integrant de l'expressió fixa in dubio pro reo des del punt de vista etimològic i gramatical, el seu paral·lelisme amb altres màximes del dret romà, els tecnicismes creats per designar conceptes jurídics nous i la seva freqüència d'aparició en la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) en el període 2011 a 2013. Es comenten divuit principis i màximes de juristes romans o formulades per autors de les compilacions canòniques medievals i en segles posteriors, amb ús real documentat en resolucions de la sales Civil, Penal, Contenciosa Administrativa (C-A) i Social.
