Resumen de Ús formal del català a la Catalunya Nova els anys 1154 i 1173: reflexions metodològiques sobre història, lingüística històrica i sociolingüística
- català
L¿any 1975 Sebastià Mariner presentà dos documents (de 1154 i 1173), sorprenentment redactats en català, enfront del llatí d¿ús universal. Hom hi delimitava els termes de Siurana (reconquerida el 1153). Per a ell, la substitució de llengua s¿explicava perquè, entre els signants, hi havia uns sarraïns que, si no sabien llatí, entenien el romanç que parlava la gent i podien signar sense reserves un text en català. Nogensmenys, els documents adduïts per Mariner no eren originals, sinó còpies tardanes. Bé que la manca d¿autenticitat invalidava la proposta, a mi m¿ha dut a una reflexió metodològica sobre la validesa relativa de les còpies tardanes, que, sota certes condicions, poden acomplir una útil funció informativa (amb una excepció: no serveixen en absolut per a conèixer el romanç de l¿època dels documents originals). Tanmateix, si aquesta nova constatació accentua la invalidesa de la proposta, també hi detectem alÚS guns indicis que farien creure que els originals avui desapareguts podien haver estat redactats en català. No n¿hi ha, emperò, cap prova material fefaent.
- English
In the year 1975 Sebastià Mariner presented two documents (from 1154 and 1173), surprisingly written in Catalan rather than in the Latin in general use. The documents set the boundaries of Siurana (reconquered in 1153). The substitution of the language was explainable given that some of the Muslims living there, though they did not know Latin, understood the Romance language and could sign without reservations a text in Catalan. However, the documents brought forward by Mariner were not originals, but late copies. Though the lack of authenticity invalidated the thesis proposed, the incident led me to a methodological consideration of the relative validity of late copies which, under certain conditions, may serve a useful informative purpose (with one reservation: they do not in any way serve to familiarise us with the Romance language of the period of the original documents). In any case, though this further observation accentuates the invalidity of the proposal, we can also detect some indications that lead us to believe that the originals, which have disappeared, may have been written in Catalan. There is not, however, any authenticated material evidence for that hypothesis.
